Celebrant 35 anys de Cantades d’Havaneres

35 Aniversari Mar Endins Cantada Calella

RECORDANT EL 35È ANIVERSARI

L’Associació Amics de les Havaneres, amb motiu del 35è Aniversari de la fundació de Mar Endins (1979-2014) va organitzar el 4 de maig de 2014, per a tots els simpatitzants del grup, una sortida en autocar que va ser tot un èxit.

Volem compartir amb tots vosaltres la crònica de la jornada, elaborada per Josep Maria Cao. Va ser un dia ple de moments emotius i alegres per part dels integrants del grup. Van poder compartir amb els assistents algunes de les vivències al llarg d’aquests 35 anys de cantades d’havaneres.

Comença la jornada

Ens vam trobar tots, unes 35 persones, al punt de sortida i puntualment, vam sortir cap al Pont de Montanyana (a la frontera entre Lleida i Osca).

Van venir tots els integrants d’aquell moment i un “ex-havanero”, en Josep Gay. Així com un munt de familiars i amics. Durant el viatge es van passar a l’autocar uns vídeos de la Cova i també altres d’havaneres, de Mar Endins, és clar.

Visitem el Congost de Mont-Rebei

Amb un dia primaveral, assolellat, radiant i amb una temperatura perfecta, a les 11 arribàvem al Pont de Montanyana. Vam començar tots els “valents” l’excursió per visitar el Congost de Mont-Rebei, un dels espais naturals més singulars del Prepirineu. Es tracta d’un immens tall de parets verticals de fins a 500 metres d’alçada, amb llocs on l’amplada no passa de 20 metres. Aquesta meravella de la naturalesa, que ha estat creada pel propi riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, ens va oferir una sèrie de penya-segats impressionants.

El cabal del riu era molt gran i això contribuí a què les seves aigües es veiessin d’un color verd intens impactant. Ens vam endinsar pels camins de terra del principi, amb pujades i baixades contínues, i els de ferradura, excavats a la roca, ja dins del Congost. En alguns punts el pas és realment molt estret

Van ser unes tres hores de caminar, les que hi havia previstes, entre l’anada i la tornada. Realment, després de la dura caminada, tothom tenia ganes de descansar i menjar i beure per recuperar part de les energies perdudes…

Dinar de germanor i concert

Dinar de germanor, amb un ambient molt familiar. El menú era molt casolà i ben cuinat. La sobretaula va ser molt amena.

A continuació, els components de Mar Endins van oferir una cantada d’havaneres que no crec que cap del presents oblidi en molt de temps. Va ser una actuació “a capella”, sense micros, senzilla, propera, distesa, familiar, desenfadada, alegre, tendra, però, sobretot, emotiva.

En Cesc estava emocionat. Era el seu gran dia. 35 anys d’història en el món de l’havanera, i al mateix Grup que ell va fundar l’any 1979, no els compleix tothom. I allí tots ho sabíem. Perquè allí, després de no pocs entrebancs, i gràcies a la seva tenacitat i una mica a la col·laboració d’alguns de nosaltres, per fi es podia felicitar per trobar-se davant de totes les persones que estima, i que l’estimen i valoren.

L’actuació va ser com un agraïment per a tots els allí presents, per als qui ens alegrem de la seva exitosa carrera musical durant tants anys i, sobretot, per als qui valorem la seva faceta de compositor. Jo crec, i a ell li he dit moltes vegades, que en Cesc és el millor compositor d’havaneres actual. Les seves músiques són senzilles, com ho és l’havanera, però transmeten, t’arriben, tenen gran sentiment i estan molt elaborades dins de la senzillesa.

La cantada va ser especial, perquè dels 10 temes que van interpretar, 7 eren composicions seves, una altra humorística catalana “El bon menú”, i les 2 últimes per “circumstàncies” que tot seguit explicaré. En Cesc va anar presentant cadascuna de les cançons. Alguna amb divertides anècdotes. Van estrenar “L’havanera de Sóller”. Per finalitzar l’actuació, es va afegir en Josep Gay, ex component, i van cantar “El llop de mar”. La seva veu de tenor es va fer sentir, i molt. En acabar, els aplaudiments van ser unànimes.

Hi havia una altra sorpresa. En Cesc va comentar que també hi havia un altre ex component a la sala: – “N’hi ha un altre que fa molts anys que no actua, però que forma part de la història de Mar Endins, ja que hi va ser, cantant i tocant la guitarra, dels 13 al 18 anys, i d’això ja en fa 25. El meu fill Jordi, a qui també convido a unir-se al grup i interpretar, ara sí, l’última havanera de la tarda”. I es va afegir per a cantar “Mare, vull ser pescador” de l’Antònia Vilàs. En Jordi va fer una interpretació majestuosa, dolça, afinada, amb una veu càlida i tendra, que va emocionar de debò.

Va ser una vivència única per a molts de nosaltres i un punt final a la cantada apoteòsic, que no podíem ni imaginar quan aquesta va començar. Els aplaudiments van ser unànimes, forts i molt llargs.

Visita a la Cova de Mar Endins

En aquest poble prepirinenc de Pont de Montanyana va néixer en Cesc, i a la planta baixa i al soterrani de la seva casa va muntar fa uns quants anys, amb molta il·lusió i més dedicació, un petit museu: “La Cova de Mar Endins”, una exposició permanent dels records i dels fets més importants que el grup a dut a terme al llarg de la seva dilatada vida en el món de l’havanera. Un lloc amb parets i sostres de pedra natural i amb una acústica fantàstica.

En Cesc feia de bon amfitrió i ens va anar explicant un per un els diferents recons i espais del museu: un lloc on era l’extensa discografia del grup (18 cd’s i 1 dvd), diferents panells il·luminats, un amb fotos dels 5 concerts al Palau de la Música; un altre amb les seves havaneres, dibuixos i llibres publicats; un tercer on hi eren les portades de tota la discografia del grup; uns expositors també il·luminats amb fotos de diverses actuacions, altres amb diferents personalitats, una carta manuscrita del mestre Ortega Monasterio, una entrevista que li van fer al seu lletrista preferit, voltes i expositors amb trofeus, una paret on hi havia una reproducció del teló de fons que fan servir a les cantades i, per acabar, un reproductor i una televisió on s’anaven passant audiovisuals amb la història de Mar Endins i filmacions dels concerts fets al Palau de la Música.

Mentre érem dins la “Cova” i en Cesc ens explicava tot allò que tenia a veure amb el museu, la seva esposa Clàudia ens va obsequiar amb un rom cremat preparat per ella que estava tan bo que convidava a… repetir!

A Les 18:30 vam iniciar la tornada cap a Barcelona. Tothom va coincidir que la jornada havia estat perfecta, i que a ningú li faria res repetir-la, a la celebració dels 40 anys…!

Una crònica de Josep Maria Cao

Crec que al final en Cesc va celebrar aquest 35è aniversari vinculat al món de l’havanera millor del què mai podia imaginar. En un dia radiant i amb una temperatura idònia, i al poble on va néixer, es va trobar envoltat de tots els seus familiars més propers, i de molts amics que volíem ser al seu costat en aquesta efemèride. A això, que ja és prou important, s’hi afegeix que totes les activitats previstes van sortir perfectes, que l’harmonia i sensació de joia i satisfacció que es respirà durant tota la jornada va ser total… i que, en opinió de tothom, el dia se’ns havia fet molt curt.

Sense por a equivocar-me, coneixent-lo una mica… bastant, crec que les vivències i emocions viscudes en aquesta diada quedaran per sempre al seu interior, i no m’arrisco gens en afirmar que de segur va passar un dels dies més feliços de la seva vida.